Violació de domicili

Abogados Penalistas en Barcelona

  • Sentència de l’Audiència Provincial de Castelló núm. 369/2015, de 13 d’octubre.

La doctrina jurisprudencial (SSTS de 17 de novembre de 2000, 12 de març de 2001, 7 d’octubre de 2013, 11 de desembre de 2014) ve exigint els següents requisits típics:

1) El subjecte actiu ha de ser necessàriament un particular, podent atribuir-se tal condició a qualsevol persona que no habita en el mateix estatge, admetent la conducta típica dues modalitats: d’una banda, entrar en estatge aliè, i per un altre, mantenir-se en aquesta; en tots dos casos contra la voluntat de l’habitant.

2) La dinàmica comisiva exigeix dos elements, un, positiu, i un altre, negatiu.

El primer consisteix en una acció d’usurpació comesa en l’estatge aliè, entenent per estatge aquest espai físic delimitat que permet al seu habitant protegir la seva vida privada i exercir la seva facultat d’exclusió respecte de tercers, de manera que l’estatge existeix amb independència que en un determinat moment el seu habitant no es trobi en ella, sense que tampoc sigui necessari que es tracti d’un pis, una casa o un xalet, comprenent-se dins d’aquest recinte, dotat d’especial protecció, no sols les estades destinades a la convivència en intimitat, sinó quants annexos, limítrofs o dependències constitueixin l’entorn de la vida privada dels habitants, encara que aquest espai delimitat sigui, per exemple, una de les habitacions integrant d’un immoble o, fins i tot, una habitació d’un hotel, i no sols quan constitueixi un lloc de residència permanent encara que el seu titular es trobi ocasionalment en aquesta habitació.

3) L’element negatiu es configura en el sentit que la referida conducta es perpetra contra la voluntat de l’habitant o de qui té dret a excloure la intromissió; exclusió del consentiment que pot ser tàcita i fins a presumpta, sense que requereixi manifestació expressa de l’habitant, bastant que lògicament pugui deduir-se de les circumstàncies del fet o d’altres antecedents.

El tipus exigeix, expressament, que la conducta típica es realitzi contra la voluntat del seu habitant, per la qual cosa aquest ha de ser aquella persona que té la facultat d’excloure a un altre de l’espai delimitat per l’estatge. Aquesta persona amb facultat d’exclusió és el propietari, però no sols ell, ni en tot cas.

En efecte, al costat del propietari, també ha de reconèixer-se aquesta facultat en el posseïdor legítim que, en cas d’arrendament, li correspon a l’inquilí, també enfront del propietari, sense que sigui donat obviar que en els supòsits en els quals en l’estatge conviuen diverses persones l’estatge ho és de tots i, al temps, de cadascun d’ells, per la qual cosa tots tenen la facultat d’autoritzar i la d’excloure la presència d’una persona aliena.

El dol característic del tipus es configura per la voluntat i coneixement d’entrar o romandre en estatge aliè i contra el consentiment de l’habitant, sense que sigui necessària la presència de cap altre element subjectiu del subjecte actiu (STS de 5 de desembre de 2005), tenint en compte que el consentiment de l’habitant no ha de constar de manera expressa i prèvia, sinó que ha de partir-se que ha de presumir-se l’absència de consentiment de l’habitant respecte a l’entrada en l’estatge.

Es tracta, en definitiva, d’un delicte dolós que no requereix la concurrència de cap element subjectiu específic, i que es consumeixi simplement amb l’entrada en l’estatge o amb el no abandó d’aquesta.

Tornar a àrees

He llegit i accepto els avisos legals i política de privacitat.