Trencament de condemna

Abogados Penalistas en Barcelona

  • Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid núm. 29/2018, de 17 de gener:

El delicte de trencament tutela un doble bé jurídic. Concretament, la protecció de la víctima d’un presumpte delicte, objectiu aquest perseguit per la resolució judicial que adopta l’ordre d’allunyament o una altra mesura cautelar; i el degut, per tots, acatament i respecte de les resolucions judicials, motiu pel que estem davant un delicte contra l’Administració de Justícia, regulat en el Capítol VIII, del Títol XX, del Llibre II del Codi Penal.

Els elements que caracteritzen a aquest tipus delictiu, són els següents:

1) L’element normatiu consistent en la prèvia existència d’una condemna, o imposició d’una mesura de seguretat prèvia, acordada judicialment.

2) L’element objectiu o material consistent en l’acció natural descrita pel verb infringir, en el sentit d’incomplir, infringir, desobeir o desatendre la condemna.

3) L’element subjectiu consistent en el dol típic, entès aquest com a coneixement de la vigència de la condemna que pesa sobre el subjecte i consciència de la seva vulneració, sense que per al trencament punible sigui necessari que el subjecte actuï mogut per la persecució de cap objectiu en particular, o manifestant una especial actitud interna

En relació a l’element subjectiu, la jurisprudència també ha assenyalat que aquest il·lícit penal és un acte dolós, excloent-se les formes imprudents, havent-se d’entendre per dol “el coneixement de la prohibició judicial dels seus detalls i de les conseqüències del seu incompliment (element cognoscitiu) i, malgrat això, la voluntat d’incomplir-la (element volitiu)”, no sent necessari, per tant, que el subjecte actuï mogut per la persecució de cap objectiu en particular, o manifestant una especial actitud interna.

Tornar a àrees

He llegit i accepto els avisos legals i política de privacitat.