Suborn

Abogados Penalistas en Barcelona

  • Interlocutòria del Tribunal Suprem (Sala Penal) de 17 de marzo de 2.017:

El delicte del article 422 del Codi Penal exigeix la concurrència d’una sèrie d’elements per a l’afirmació del tipus. Així en la Sentència del Tribunal Suprem 323/2013 de 23 de juliol, recurs de Cassació 424/2012, dèiem: a) l’exercici de funcions públiques per part del subjecte actiu, b) l’acceptació per aquest d’obsequi o regal, c) una connexió causal entre el lliurament d’aquest obsequi o regal i l’ofici públic del funcionari.

La utilització del terme obsequi, afegint el vocable regalo, és ben eloqüent del desig legislatiu de buidar qualsevol dubte sobre la no necessitat d’un significat retributiu, per actes concrets, que inspiri el lliurament del present amb el qual es vol obsequiar al funcionari receptor.

Per aquest motiu no faltin veus en la doctrina que adjudiquen a l’article 426 la naturalesa de delicte de perill abstracte, idea present en alguns dels pronunciaments d’aquesta Sala, com la Sentència del Tribunal Suprem 361/1998, 16 de març, en la qual s’afirma que, mitjançant la incriminació d’aquesta conducta, es “protegeix la imatge de l’Estat de Dret en el sentit de preservar la confiança pública en què els funcionaris exerceixen les seves funcions sotmesos a l’imperi de la llei”.

1) Per a l’afirmació del tipus és necessària una connexió causal entre el lliurament de l’obsequi o regal i l’ofici públic del funcionari, de tal forma que el lliurament es realitzi per causa de la simple consideració a la funció que exerceix l’autoritat o funcionari. Per això, és convenient insistir que no s’exigeix del funcionari o autoritat l’execució o omissió d’un acte relatiu a l’exercici del seu càrrec, sinó que basta que el regal sigui ofert en consideració a la seva funció.

2) En cas de regals la quantia dels quals sigui moderada o del que en els usos socials es consideren forma habitual de relació amistosa, el precepte no hagués de ser aplicat per més que el regal es realitzi en consideració a la seva funció per faltar la voluntat de corrompre, no podent parlar-se de tals suposats de retribució per un acte del càrrec sinó de petits obsequis fets a títol de mera cortesia.

En aquest sentit, en efecte, sembla il·lògic estimar que un regal d’ínfim valor pugui influir en el compliment dels deures del funcionari o autoritat. A tal respecte, han de tenir-se presentis les exigències de l’adequació social, conforme a les quals la conducta socialment adequada és la conducta tolerable en la societat, perquè la hi estima normal en un determinat ordre social històric; la conducta socialment tolerada no constitueix una acció exemplar o plausible, sinó que es limita a representar un comportament no subjecte a reprovació social.

En aquest àmbit dels usos i costums socials, la Sentència del Tribunal Suprem 362/2008 de 13 de juny reconeix que no és tasca fàcil la delimitació de l’abast del delicte de suborn passiu impropi del article 426 del Codi Penal, a l’hora de decidir la rellevància típica de determinades accions.

L’existència de mòduls socials generalment admesos en els quals l’acceptació de regals o actes de cortesia forma part de la normalitat de les relacions personals, obliguen a un esforç per a destriar quan determinats obsequis adquireixen caràcter típic i quan, per contra, poden inscriure’s en el marc de l’adequació social.

Com a fórmula orientadora, algun autor considera que pot considerar-se, per exemple, el recollit en el art. 54.6 de la Llei 7/2007, del Estatut Bàsic de l’Empleat públic, en incloure, entre els deures dels empleats públics, el següent principi de conducta “es rebutjarà qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que s’estableix en el Codi Penal”.

3) I, amb vista a la fonamentació de la culpabilitat, ha d’exigir-se que el subjecte actiu es comporti dolosament per a respondre per la realització del supòsit típic: el funcionari o autoritat ha de posseir la voluntat lliure i conscient d’acceptar els regals amb consciència o en la convicció que aquests li són presentats per raó del seu càrrec.

Tornar a àrees

He llegit i accepto els avisos legals i política de privacitat.