- Sentència de l’Audiència Provincial de Màlaga núm. 141/2002, de 12 de desembre:
Per a poder afirmar que existeix delicte de robatori, és necessari que concorrin els següents requisits:
1) L’apoderament de coses mobles alienes. I ha d’entendre’s per coses tot objecte corporal susceptible d’apropiació i avaluable econòmicament, mentre el terme «moble» designa la seva possible mobilitat, la qual cosa permet considerar com a tals no sols les definides com a mobles en els arts. 335 i 336 de el Codi Civil, sinó també els immobles per incorporació (estàtues, relleus, pintures, etc.) quan se separen de l’immoble al qual estan adherits. Per alienes haurà d’entendre’s la pertinença a una altra persona i, finalment, suposa l’apoderament o l’aprehensió de la cosa traient-la de la disponibilitat del seu titular, això és, el trasllat de la cosa fora de l’esfera del posseïdor o detentor fins a portar-la a la de l’autor de l’il·lícit penal.
2) L’absència de consentiment o voluntat de l’amo de la cosa, consentiment que no es presumeix excepte actes concloents, devent tal consentiment, en el cas d’existir, ser previ a l’apoderament.
3) L’ànim de lucre, en la significació del qual ha d’entendre’s compresa tot avantatge, utilitat, benefici o satisfacció, inclosos els merament contemplatius que l’agent albergui com a propòsit de la seva acció, presumint-se en tot cas aquest ànim en virtut de l’apoderament i sense perjudici de la prova en contra respecte d’una altra intenció (per exemple, causar mal), prova que correspondrà en tot cas a l’acusat.
4) A més, serà precisa la concurrència de força en les coses o de violència o intimidació, segons la modalitat del robatori, seguint la distinció continguda en l’article 237 de el Codi Penal.
La intimidació consisteix en l’anunci o comminació d’un mal immediat, greu, personal i possible, que inspiri o desperti al perjudicat un sentiment de por, angoixa o desassossec davant la possibilitat d’un mal real o imaginari.
