- Sentència del Tribunal Constitucional núm. 128/2014, de 21 de juliol:
L’art. 50.1 a) LOTC assenyala que l’admissió del recurs d’empara exigeix el compliment dels requisits fixats en els arts. 41 a 46 i 49 LOTC, establint aquest últim precepte en el seu apartat primer in fini, de manera inequívoca —“[e]n tot cas”—, que la demanda ha de justificar l’especial transcendència constitucional del recurs, la qual cosa també s’ha vingut posant en relleu per aquest Tribunal (AATC 188/2008, de 21 de juliol, FJ 1; 289/2008 i 290/2008, de 22 de setembre, FFJJ 2).
El caràcter obert tant del concepte de “especial transcendència constitucional”, com dels tres criteris que la pròpia Llei ofereix per a la seva caracterització (“la seva importància per a la interpretació de la Constitució, per a la seva aplicació o per a la seva general eficàcia, i per a la determinació del contingut i abast dels drets fonamentals”), ha portat a aquest Tribunal a realitzar un esforç de concreció en la STC 155/2009, de 25 de juny, en la qual s’identifiquen, sense ànim exhaustiu, determinats suposats, com a propiciadors de l’apreciació d’aquesta especial transcendència constitucional, “en el ben entès que aquesta enumeració no ha de ser considerada com un elenc definitivament tancat de casos en els quals un recurs d’empara té especial transcendència constitucional, doncs a això s’oposa el caràcter dinàmic de l’exercici de la jurisdicció constitucional, en l’acompliment de la qual no pot descartar-se, a partir de la casuística que es presenti, la necessitat de perfilar o depurar conceptes, redefinir supòsits contemplats, afegir altres nous o excloure algun inicialment inclòs” (STC 2/2013, de 14 de gener, FJ 3).
Quant a la manera en el qual s’ha de donar compliment a la justificació de l’especial transcendència constitucional del recurs hem recordat en la STC 178/2012, de 15 d’octubre, FJ 3, que “encara que la indicada previsió de l’art. 49.1 in fine LOTC es configura com una càrrega processal de la part, és també un instrument de col·laboració amb la Justícia constitucional, tenint en compte que el legislador ha volgut que la valoració del Tribunal sobre l’especial transcendència constitucional de cada recurs vingui sempre precedida de la iniciativa i apreciacions de la part, recollides en el seu escrit de demanda”.
A la part recurrent, doncs, li és exigible un “esforç argumental” (ATC 154/2010, de 15 de novembre, FJ 4) que posi en connexió les vulneracions constitucionals que al·lega amb els criteris establerts en l’art. 50.1 b) LOTC.
