Receptació

Abogados Penalistas en Barcelona

  • Sentència de l’Audiència Provincial de València núm. 480/2015, de 9 de juliol:

El delicte d’encobriment previst i penat en l’article 298 de el Codi Penal requereix, com a elements definidors del tipus, els següents:

1) La comissió, o perpetració prèvia o antecedent, d’un delicte patrimonial (“contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic”).

2) Que l’acusat no hagi participat en el mateix com a autor o còmplice (el que equival a un element negatiu).

3) Que tingui coneixement, no mera sospita, impressió o suggestió, del delicte comès anteriorment, si bé tal coneixement no s’exigeix que sigui detallat, exhaustiu o detallat.

4) L’element subjectiu que s’identifica amb l’ànim lucratiu. Com recorda la Sentència del Tribunal Suprem de 15 de març de 2.001, per la pròpia estructura d’aquest delicte, que es vertebra al voltant del coneixement del subjecte actiu de la procedència il·lícita dels objectes adquirits, la concurrència d’aquest element de caràcter subjectiu normalment només podrà ser demostrat a través de prova indirecta o indiciària que posi de manifest la realitat d’aquest element no entès com a coneixement complet i circumstancial del concret delicte contra la propietat del qual provenen els béns adquirits -el que convertiria l’encobriment en delicte quasi impossible-, sinó que són procedents de delicte sense requerir més especificacions des d’aquesta perspectiva.

Tornar a àrees

He llegit i accepto els avisos legals i política de privacitat.