Prevaricació

Abogados Penalistas en Barcelona

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala penal) núm. 2338/2001, d’11 de desembre:

El Tribunal Suprem té declarat que el delicte de prevaricació judicial dolosa descrit en l’article 446.3° del Codi Penal s’integra per dos elements: un de naturalesa objectiva, integrat pel dictat d’una resolució injusta; i un altre subjectiu , configurat per l’element subjectiu de l’injust consistent en saber que s’està dictant una resolució injusta, la qual cosa queda objectivat en l’expressió «a gratcient» que apareix en tots els supòsits de la prevaricació dolosa.

1) En relació a l’element objectiu de la resolució injusta, una vegada més, hem d’afirmar amb la constant jurisprudència d’aquesta Sala, que la determinació de tal injustícia no radica en el fet que l’autor l’estimi com a tal, sinó que en clau estrictament objectiva la mateixa mereixi tal qualificació quan la resolució no es troba dins de les opinions que poden ser jurídicament defensables.

Per això, l’element objectiu de la resolució injusta, només pot ser definit de la perspectiva de la legalitat perquè la prevaricació comença amb l’abandó d’aquest principi, i no des de les pròpies conviccions del Jutge.

La consciència del Jutge no pot erigir-se en tribunal de la consciència de la Llei, perquè això condueix en definitiva a convertir la voluntat del Jutge en decisió per a resoldre el conflicte. Tal plantejament és incompatible amb els postulats de l’Estat de Dret.

En conseqüència, per resolució injusta haurà d’estimar-se aquella que s’aparta de totes les opcions jurídicament defensables, mancant de tota interpretació raonable, sent en definitiva exponent d’una clara irracionalitat.

2) L’element subjectiu del tipus apareix representat en l’expressió «a gratcient», és a dir la consciència d’estar dictant una resolució amb total apartament del principi de legalitat i de les interpretacions usuals i admissibles en Dret, en aquells casos en els quals la norma pugui ser susceptible de diferents interpretacions, element que ha de ser posat en relació amb la condició del Jutge de tècnic en dret, i per tant coneixedor del dret i de la ciència jurídica –«iura novit curia»–.

Tornar a àrees

He llegit i accepto els avisos legals i política de privacitat.