- Sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona núm. 12/2009, de 2 de gener:
Tal com exposa la Sentència de l’Audiència Provincial d’Alacant núm. 506/1999, de 2 de juliol , és pressupost essencial per a l’aplicació del tipus penal de l’article 463.1° que hi hagi una citació feta en forma legal, és a dir amb tots i cadascun dels requisits exigits en l’article 175 de la LI .Criminal.
L’article 118 de la Constitució Espanyola formula amb caràcter general el deure de prestar la col·laboració requerida pels Jutges i Tribunals en el curs del procés i en l’execució del resolt.
En el camp del procés penal, al qual de manera exclusiva es refereix el precepte comentat, les normes processals repeteixen i modulen el precepte constitucional: així, l’article 410 de la Llei d’Enjudiciament Criminal estableix el deure de concórrer a la crida judicial per a declarar quant sabessin sobre el que els fos preguntat, si per a això se’ls cita amb les formalitats prescrites en la Llei.
L’article 175 de la Llei d’Enjudiciament Criminal disposa que la citació es realitza mitjançant el lliurament d’una cèdula en què ha de constar:
1. El Jutge o Tribunal que hagués dictat la resolució, la data d’aquesta i la causa en què hagués recaigut.
2. Els noms i cognoms i altres dades de la persona que ha de ser citada.
3. L’objecte de la citació.
4. El lloc, dia i hora en què hagi de concórrer el citat.
5. L’obligació, si n’hi hagués, de concórrer a la primera crida, baix multa de 200 a 5.000 euros; o si fos ja el segon el que es fes, la de concórrer baixa prevenció de ser perseguit com a reu de delicte d’obstrucció a la justícia tipificat en l’article 463.1° del Codi Penal .
El règim de sancions per incompareixença de testimonis, que constitueixen estadísticament la causa més freqüent de suspensió del judici oral, establert per la Llei d’Enjudiciament Criminal, és diferent segons que el reu es trobi o no presó provisional, perquè en el primer supòsit, una primera desatenció a la crida judicial, que provoqui la suspensió del judici oral, dóna lloc al delicte d’obstrucció.
En canvi, quan es tracta de causa criminal en què l’acusat es troba en llibertat, com és el cas d’actuacions, només la desatenció a una segona crida o citació en què s’hagi fet l’advertiment pertinent dóna lloc a la comissió del delicte, hagi provocat o no la suspensió.
Així doncs, l’única interpretació possible de l’article 463.1° , que exigeix citació en forma, és que no pot incórrer en responsabilitat criminal per desatendre la crida judicial per a declarar com a testimoni, si en la citació no s’ha fet l’advertiment corresponent, tal com prevé l’article 175.5° de la Llei d’Enjudiciament Criminal .
Respecte del tipus subjectiu, el tipus consigna expressament la “voluntarietat” de l’acció, és a dir, el dol, que implica el coneixement del deure d’acudir a la crida judicial i les conseqüències que es deriven de tal incompareixença. Així el contingut obligatori de la cèdula de citació, facilita extraordinàriament la prova del dol, perquè es refereix al seu element intel·lectual o representatiu.
