- Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona núm. 28/2016, de 18 de desembre:
La negativa al sotmetiment a les proves d’alcoholèmia es venia configurant en la legalitat anterior al Codi de 1.995 extramurs de l’òrbita penal, com una infracció administrativa de caràcter greu (com així establien els llavors vigents arts. 12 del RD 339/1990 sobre Trànsit, Circulació de vehicles i Seguretat viària i 21 del Reglament general de Circulació de 17 de gener de 1.992), amb el que la seva entrada en el Codi punitiu, en el qual va ser el seu article 380, va suposar un salt qualitatiu en la sanció de la conducta de referència.
L’actualment vigent article 383 del Codi Penal conté una redacció en la qual destaca, d’una banda, la precisió de la finalitat del sotmetiment a les proves (aquelles “legalment establertes per a la comprovació de les taxes d’alcoholèmia i la presència de les drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques”) i, per un altre, se separa de la remissió al delicte de desobediència, encara que això no equivalgui sense més a deslligar-se per complet de la seva naturalesa jurídica.
Aquest Tribunal “ad quem” venia entenent, en supòsits paral·lels al present, que, de seguir-se una interpretació merament literal del precepte contingut en l’anterior article 380 del Codi Penal, seria d’apreciar l’injust en l’estricta, plana i terminant negativa a dur a terme les proves d’alcohol, siguin de l’índole que fossin, de les contemplades en la disciplina viària.
D’acceptar-se tal via hermenèutica, s’oblidaria que la ubicació sistemàtica del precepte entre els delictes contra la seguretat del trànsit no pot sinó atorgar-li una dualitat de béns jurídics protegits, doncs al menyscapte del principi d’autoritat (entès en la seva moderna accepció d’impediment o obstrucció de la funció pública encomanada) com directament tutelat en el delicte de desobediència, vindria a unir-se-li la seguretat viària.
Per tot, que en la solució interpretativa que aquí s’adoptava (i avui predicable “mutatis mutandis” de la mena de l’actual art. 383) sigui necessari establir prèviament, encara quan fos de manera indiciària, que el delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques s’ha produït immediatament abans perquè la conducta de refusar les proves de comprovació tingui una inicial rellevància jurídic-penal.
Tal comprovació indiciària únicament pot venir referida “ex-ante” a la valoració judicial i, concretament, al moment en què el subjecte actiu ve requerit a realitzar les proves de comprovació, de manera i manera que no resulti un requeriment mancat de tot motiu o capritxós per qui l’efectua, cosa que de cap manera concorre en el supòsit arribat a aquesta instància.
De tot això, es desprèn que la negativa que sanciona en l’actualitat l’article 383 del Codi Penal ho és d’ocultació o encobriment de l’existència d’un delicte de conducció influenciada per les substàncies de l’article 379.2 del Codi Penal, amb el que, en conseqüència, no quedarien sense contingut pràctic les normes administratives que disciplinen la sanció al conductor que es nega a sotmetre’s a les prova de comprovació posat que aquestes serien aplicables quan no existeixi constatació de l’injust previst i penat en aquest article 379.2 del Codi Penal.
