- Sentència de l’Audiència Provincial de Lleó núm. 29/2006, de 16 de febrer:
Els requisits típics del furt són els següents:
1) Prendre, per part del subjecte actiu del delicte, coses mobles.
2) Que les coses preses siguin alienes, això és que no siguin propietat, ni possessió de el autor del delicte.
3) Que actuï sense emprar violència o intimidació en les persones ni força en les coses.
4) Absència del consentiment del propietari, posseïdor o forquilla de les coses.
5) Que el delinqüent actuï amb ànim de lucre propi o aliè, element subjectiu de l’injust pertanyent a l’antijuridicitat.
Tenint en compte que, quan la doctrina jurisprudencial aborda aquesta figura delictiva, de manera reiterada ve declarant sobre l’ànim de lucre el següent:
a) Que és essencial i característic del delicte de furt.
b) Que l’ànim de lucre es presumeix sempre en l’apoderament de cosa aliena, amb presumpció «iuris tantum» que, naturalment, cedeix davant prova contrària de ser un altre el mòbil del culpable.
