- Sentència de l’Audiència Provincial d’Albacete núm. 293/2017, de 27 de juny:
El Tribunal Suprem, tal com ensenya la seva Sentència núm. 845/2007, de 31 d’octubre, esmenta els següents elements del delicte de falsedat documental:
1) L’element objectiu o material, propi de tota falsedat de mutació o ocultació de la veritat per algun dels procediments o formes enumerats en l’article 390 del Codi Penal.
2) Que la “mutatio veritatis” recaigui sobre elements essencials del document i tingui entitat suficient per a afectar els normals efectes de les relacions jurídiques, amb el que s’exclouen de la consideració de delicte les mutacions inncuèss o intranscendents per a la finalitat del document.
3) L’element subjectiu o dol falsari, consistent en la concurrència de l’agent de la consciència i voluntat de transmutar la realitat .
Per això, la incriminació de les conductes falsàries troba la seva raó de ser en la necessitat de protegir la fe i la seguretat en el tràfic jurídic, evitant que tinguin accés a la vida civil i mercantil elements probatoris falsos que puguin alterar la realitat jurídica de manera perjudicial per a les parts afectades.
S’ataca a la fe pública i, en últim terme, a la confiança que la societat té dipositada en el valor dels documents.
