Exces de velocitat

Abogados Penalistas en Barcelona

  • Sentència de l’Audiència Provincial de Salamanca núm. 72/2017, de 5 desembre:

Un concepte de “via” que s’extreu dels arts. 2  LSV i 1 apartats 2 , 3 i 4 de el  RD 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament General de Circulació (RGCir) en regular el seu àmbit d’aplicació per remissió a les a) vies i terrenys públics aptes per a la circulació, d’una banda, a b) les vies i terrenys que sense tenir tal aptitud siguin d’ús comú, per un altre, i a falta d’altres normes, c) a les vies i terrenys privats que siguin utilitzats per una col·lectivitat indeterminada d’usuaris.

En el que concerneix a la naturalesa urbana i interurbana de la via, per principi, cal estar a les definicions dels apartats 76 i 77 en relació amb el 64 de l’Annex 1 de la  LSV, que atenen l’espai geogràfic marcat pel senyal d’entrada a poblat.

El concepte de velocitat permesa reglamentàriament ha de ser conformat, com a llei penal en blanc que és, per remissió la normativa extrapenal. Concretament, als arts. 19 i 20 de la  LSV i, per remissió d’aquests, als articles 45 a 55 del RGCir.

Captació per mitjà de radar

En l’àmbit penal, la instantània fotogràfica del radar és prova de la comissió d’un fet delictiu, però ara com ara no de la identitat de l’autor.

De manera que, per als vehicles no interceptats immediatament, l’atribució de l’autoria de l’acusat ha de ser acreditada a través de les proves practicades en l’acte del judici oral valorades en consciència per l’òrgan judicial sentenciador, com manen els articles a 741 i 789 de la Llei d’Enjudiciament Criminal.

Tornar a àrees

He llegit i accepto els avisos legals i política de privacitat.