- Sentència de l’Audiència Provincial de Guadalajara núm. 16/2015, de 21 setembre:
Els requisits que exigeix aquest tipus penal són, segons reiterada Jurisprudència, els següents:
1) Un engany precedent o concurrent, espina dorsal, ànima i substància de l’estafa, fruit de l’enginy fal·laç i maquinador dels quals tracten d’aprofitar-se del patrimoni aliè. L’engany ha estat identificat amb qualsevol mena d’ardit, maniobra o maquinació, costum de dir mentides, fabulació o artifici de l’agent determinant de l’aprofitament patrimonial en perjudici d’un altre. I així, ha entès extensiu el concepte legal a “qualsevol falta de debò deguda a simulació, qualsevol que sigui la seva modalitat, aparença de debò”.
2) Aquest engany ha de ser “bastant”, és a dir, suficient i proporcional per a la consecució de les finalitats proposades, qualsevol que sigui la seva modalitat en la canviant operativitat en què es manifesti, havent de tenir adequada entitat perquè en la convivència social actuï com a estímul eficaç del traspàs patrimonial, havent de valorar-se aquella idoneïtat tant atenent mòduls objectius, com en funció de les condicions personals del subjecte afectat i de les circumstàncies totes del cas concret.
3) Producció d’un error essencial en el subjecte passiu, desconeixedor o amb coneixement deformat o inexacte de la realitat, per causa de la insídia, costum de dir mentides, fabulació o artifici de l’agent, la qual cosa li porta a actuar sota una falsa pressuposició, a emetre una manifestació de voluntat partint d’un motiu viciat, per la virtut del qual es produeix el traspàs patrimonial.
4) Acte de disposició patrimonial, amb el consegüent i correlatiu perjudici per al disponent, és a dir, que la lesió del bé jurídic tutelat, el mal patrimonial, serà producte d’una actuació directa del propi afectat, conseqüència de l’error experimentat i, en definitiva, de l’engany desencadenant dels diversos estadis del tipus.
4) Ànim de lucre com a element subjectiu de l’injust, entès com a propòsit per part de l’infractor d’obtenció d’un avantatge patrimonial correlatiu, encara que no necessàriament equivalent, al perjudici típic ocasionat, eliminant-se, doncs, la incriminació a títol d’imprudència.
5) Nexe causal o relació de causalitat entre l’engany provocat i el perjudici experimentat, oferint-se aquest com a resultat del primer, la qual cosa implica que el dol de l’agent ha d’antecedir o ser concurrent en la dinàmica defraudatòria, no valorant-se penalment, quant a la mena d’estafa es refereix, el “dol subsequens”, és a dir, sobrevingut i no anterior a la celebració del negoci de què es tracti.
En aquest sentit, les Sentències del Tribunal Suprem de 15-7-2005, 22-12-04 i 15-2-2005 expressen que l’estafa requereix com a element essencial la concurrència de l’engany que ha de ser suficient, a més de precedent o concurrent amb l’acte de disposició de la víctima, que constitueix la conseqüència o efecte de l’actuació enganyosa sense la qual no s’hauria produït el traspàs patrimonial, acte de disposició que realitza el propi perjudicat sota la influència de l’engany que mou la seva voluntat i que pot consistir en qualsevol acció de l’enganyat que causa un perjudici patrimonial propi o d’un tercer, entenent-se per tal, tant el lliurament d’una cosa, com la prestació d’un servei pel qual no s’obté la contraprestació.
