- Sentència de l’Audiència Provincial de Sevilla núm. 638/2014, d’1 de desembre:
En el que concerneix a l’encobriment previst com com a delicte autònom en l’article 451 del Codi Penal, la Sentència del Tribunal Suprem de 17 de juny de 2.011 raona el següent:
L’article 451 del Codi Penal exigeix, per a l’aplicació, de l’encobriment, dos requisits previs, un de caràcter positiu i un altre d’índole negativa:
1) Pel primer, cal que l’encobridor tingui coneixement de la comissió d’un delicte, però, negativament, no ha d’haver participat o intervingut en el mateix com a autor o com a còmplice, sent els tres components delictius que se sancionen en la mena de caràcter posterior a la comissió criminal (perquè requereix auxiliar als autors o còmplices perquè s’aprofitin del delicte, en qualsevol de les modalitats que s’exposen, o bé realitzar actes d’ocultació que impedeixin el seu descobriment, o finalment, i en les condicions marcades en el tipus, ajudar els presumptes responsables d’un delicte a eludir la recerca criminal o donar-los recer o alberg).
2) El coneixement suposa notícia o percepció que es té d’una cosa. És un estat anímic de certesa, sense que bastin meres sospites o presumpcions i sense que s’exigeixi a l’encobridor que conegui les circumstàncies concretes que envolten al fet punible.
La jurisprudència ve entenent que no basta la mera sospita o presumpció, sinó que ha de conèixer-se la transgressió punible comesa encara que sigui imprecisa quant a les seves circumstàncies; és a dir, que és bastant i suficient que l’encobridor tingui coneixement d’un acte il·lícit anterior, i en concret que es tracta d’un delicte.
Quant al moment del coneixement, ha de ser previ a la realització de la seva conducta, si bé es plantegen problemes quan l’encobridor, en realitzar la seva activitat, no coneixia la comissió anterior d’un delicte, esbrinant-lo després.
Si en el primer moment l’acció seria impune, una vegada que continuï la seva activitat, ja assabentat del delicte, desenvoluparia un encobriment.
