- Sentència de l’Audiència Provincial d’Almeria núm. 166/2015, de 18 de maig:
Quant al delicte de desobediència, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha assenyalat que han de concórrer els següents requisits o elements:
1) Un element objectiu constituït per la negativa oberta a donar compliment a una resolució dictada per l’òrgan judicial, dins de la seva competència i revestida de les formalitats legals.
2) Un element subjectiu consistent en què l’incompliment del mandat sigui d’una manera voluntària i intencional. La qual cosa pressuposa al seu torn dos extrems:
a) Que hagi mediat una ordre o requeriment precís, clar, exprés i terminant.
b) Que aquesta ordre o requeriment (i les conseqüències de la seva possible desatenció) es faci conèixer el destinatari per mitjà d’un requeriment formal, personal i directe.
Comencem per analitzar l’aspecte relatiu a la necessitat, o no, de prevenció expressa de poder incórrer en delicte de desobediencia si no es compleix amb el mandat corresponent, i en aquest sentit és d’assenyalar que, si bé una antiga línia jurisprudencial ho considerava necessari, la més recent jurisprudència del Tribunal Suprem no sembla exigir-lo ja.
Així, mentre que les Sentències del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 1.992, 28 d’abril de 1.995 i 30 de gener de 1.996, imposaven aquesta obligació d’advertir al subjecte obligat de les conseqüències penals del seu possible incompliment, les últimes Sentències del Tribunal Suprem ja no l’exigeixen.
En aquest sentit, portem a col·lació, per exemple, la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1219/2004, de 10 de desembre, en la qual s’assenyala que els elements del delicte de desobediència greu són els següents:
a) El caràcter terminant, directe o exprés, de l’ordre dictada per l’autoritat o els seus agents en l’exercici de les seves funcions, havent d’imposar al particular una conducta activa o passiva; b) el seu coneixement, real i positiu, per l’obligat; c) l’existència d’un requeriment per part de l’autoritat fet amb les formalitats legals, sense que calgui que comporti l’expressa prevenció d’incórrer en delicte de desobediència caso d’incompliment; d) la negativa o oposició voluntària, obstinada o contumaç a aquesta, que revela el propòsit de desconèixer deliberadament la decisió de l’autoritat; i, e) en tot cas, ha d’aconseguir una especial gravetat a fi de diferenciar el delicte de la falta de desobediencia prevista en l’article 634 del Codi Penal.
