- Sentència de l’Audiència Provincial de Valladolid núm. 206/2017, de 27 de juny:
L’article 296 del Codi Penal estableix:
1. Els fets descrits en el present capítol només seran perseguibles mitjançant denúncia de la persona agraviada o del seu representant legal. Quan aquella sigui menor d’edat, persona amb discapacitat necessitada d’especial protecció o una persona desvalguda, també podrà denunciar el Ministeri Fiscal.
2. No serà precisa la denúncia exigida en l’apartat anterior quan la comissió del delicte afecti els interessos generals o a una pluralitat de persones.
Aquest precepte configura la denúncia prèvia com a requisit general per a perseguir tots els delictes societaris. Aquest requisit processal converteix en semipública la persecució de tals delictes, i ve a ser una conseqüència del principi de mínima intervenció del Dret Penal en aquest àmbit delictiu (STS núm. 620/04, de 4-6-2004).
Per tant, la regla general és que per a perseguir els delictes societaris que es contenen en els arts. 290 a 295 farà falta la denúncia de la persona agraviada o del seu representant legal.
Agraviat o perjudicat es correspon amb aquells que dins de la societat hagin sofert menyscapte econòmic directa o indirectament, o els titulars del bé jurídic afectat. En la mesura en què la majoria dels delictes societaris els han de cometre els administradors de fet o de dret, l’usual serà que la denúncia, o si escau la querella, la interposi un soci, que serà el perjudicat o agraviat.
Per a l’Audiència Provincial de Madrid, Secció 2a, Acte 365/04, de 23-9-2004, aquesta condició de perjudicat o agraviat únicament la poden tenir els socis, a més d’altres persones, totes elles vinculades o relacionades amb la societat, però no tercers estranys a aquesta, que no estarien legitimats per a exercitar l’acció penal per aquests delictes.
L’excepció es produeix quan estiguem davant un delicte societari que afecti els interessos generals o una pluralitat de persones (art. 296.2 CP), i en aquest cas estarem davant un delicte públic perseguible d’ofici.
Si bé, per a la jurisprudència majoritària, ha d’interpretar-se el concepte “interès general” com una referència als interessos econòmics d’amplis sectors de la població o de sectors especialment rellevants o transcendents per al correcte funcionament de l’economia general; i el concepte “pluralitat de persones” ha d’interpretar-se en el sentit de “multiplicitat”, referit a moltes persones o a un número considerable d’elles.
