- Sentència de l’Audiència Provincial de València núm. 521/2011, de 30 de juny:
El Tribunal Suprem ha assenyalat que el delicte contra la propietat industrial requereix la concurrència dels següents requisits:
1) L’existència d’una sèrie de productes, serveis, activitats o establiments, que el dret de propietat industrial permeti el seu registre i efectivament ho estiguin pels qui s’arroguin la seva titularitat.
2) Que tals productes es trobin reproduïts, imitats, modificats o de qualsevol altra manera utilitzats, conculcant amb això els drets de propietat industrial.
3) Que tals conductes es realitzin amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular del dret registrat conforme a la legislació de Marques, la qual cosa constitueix un element normatiu del tipus.
4) Que el subjecte actiu sigui qui el fabriqui, el realitzi o qui el posseeixi per a la seva comercialització o el posi en el comerç, el faci sabent tal falsedat i de l’absència del consentiment del titular registral, element subjectiu del tipus, que només pot ser intencional o dolós i que, a més, requereix el perjudici real o intentat, derivat de l’ús, fabricació o execució de les marques per persones diferents del seu titular, obtingut mitjançant la generació de confusió en els consumidors, que en l’aspecte subjectiu requereix un dol específic, perquè la notorietat de la marca incideix en la impossibilitat de confusió per vendre’s només en botigues autoritzades.
4) Quant a l’antijuridicitat, que la titularitat es trobi protegida per la prèvia inscripció registral.
5) Respecte de la culpabilitat, no sols cal el dol genèric sobre l’acció realitzada, sinó l’específic de tenir intenció o ànim defraudatori, en exigir el tipus penal l’ànim de perpetrar un perjudici, perquè no pot interpretar-se d’una altra forma la realització de conductes amb “finalitats comercials o industrials” o la més concreta posada en el comerç o possessió per a la comercialització al fet que totes dues modalitats de l’article 274 es refereixen.
