- Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid núm. 3/2012, de 13 de gener:
Castiga el legislador en aquest precepte (article 325.1 CP) a qui, contravenint les Lleis o altres disposicions de caràcter general protectores del medi ambient, provoqui o realitzi directa o indirectament emissions, abocaments, radiacions, extraccions o excavacions, sorolls, vibracions, injeccions o dipòsits, en l’atmosfera, el sòl, el subsòl o les aigües terrestres, subterrànies o marítimes, inclòs l’alta mar, amb incidència fins i tot en els espais transfronterers, així com les captacions d’aigües que puguin perjudicar greument l’equilibri dels sistemes naturals.
Conforme reiterada Jurisprudència, el delicte que ens ocupa s’estructura sobre la base de tres elements:
1) Infracció norma extrapenal.
2) Acte de contaminació ambiental.
3) Creació de situació de perill greu per a l’equilibri dels sistemes naturals.
La Sentència del Tribunal Suprem de 30 de gener de 2.002 assenyala de manera expressa que el risc al qual es refereix l’article 325.1 del Codi Penal, a més de greu per a l’equilibri dels sistemes naturals, ha de ser concret, no abstracte. Ha d’acreditar-se per tant , en cada cas concret, l’existència d’un perill greu i específic per a l’equilibri dels sistemes naturals. No és necessari acreditar un mal a aquests sistemes naturals, basta acreditar el risc d’aquest desequilibri greu, però aquest risc concret ha d’acreditar-se com a element del tipus penal que és, a més, el més important.
Diem que és el més important, perquè justament el que diferencia la mera infracció administrativa de la infracció penal és precisament la concurrència d’aquest risc concret greu per a l’equilibri dels sistemes naturals.
