- Sentència de l’Audiència Provincial d’Astúries núm. 119/2012, de 20 de febrer:
El delicte fiscal regulat en l’article 305 del Codi Penal, exigeix el següents pressupostos o requisits per a la seva possible estimació:
1) Una conducta, activa o d’omissió, dirigida a alguna d’aquestes finalitats típiques: elusió del pagament de tributs, de quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’ingressos a compte de retribucions en espècie; obtenció indeguda de devolucions i gaudi indegut de beneficis fiscals.
2) L’element subjectiu consistent en el caràcter eminentment defraudatori de les modalitats típiques.
Enganya qui infringeix el deure de veritat reconegut i sancionat per l’ordenament jurídic i falta a la veritat no sols el que desfigura, tergiversa o manipula els elements que conformen les bases impositives per a pagar insuficientment, sinó, també, qui, sabedor de l’obligació de declarar, imposat per el article 31 de la Constitució Espanyola i l’article 35 de la Llei General Tributària, omet la declaració, perquè en aquest supòsit la Hisenda pot concloure que el subjecte no tenia res a declarar, ensenyant la doctrina consolidada del Tribunal Suprem que l’ànim defraudatori és factible per la simple omissió del subjecte tributari i és que, com diu la sentencia Tribunal Suprem de 2/3/88, qui omet la declaració exigida amb intenció d’eludir l’impost, no ha de ser de millor condició que qui, en la seva declaració, desfigura o manipula les bases tributàries per a pagar menys del que és degut.
3) Quant al dol, no és necessari per a apreciar la comissió d’aquest tipus delictiu un especial element subjectiu de l’injust, un especial ànim de defraudar, sinó que bastarà per al dol les exigències generals del deure de tributar, de la capacitat d’acció i de la falta de pagament del que és degut.
4) Un resultat determinat lesiu per al fisc que ha de superar determinada suma i que opera com a condició objectiva de punibilitat o, com consideren altres autors, per a procedir, exigint el legislador que la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o ingressos a compte o de les devolucions o beneficis fiscals indegudament obtinguts o gaudits, superi la xifra de 120.000 euros.
