- Sentència de l’Audiència Provincial d’Illes Balears núm. 168/2013, de 3 de juny:
Hem de recordar que l’il·lícit penal de danys pressuposa l’existència dels següents elements:
1) Un element material o objectiu, consistent en l’acció de destruir o menyscabar una cosa aliena, produint la seva deterioració o inutilització, amb la consegüent lesió o detriment patrimonial.
2) Un element subjectiu o culpabilístic, concretat en la intenció de danyar, si bé, d’acord amb la més recent jurisprudència (així, per exemple, les SSTS 3 i 19 de juny de 1.995 ), aquest “animus damnandi o nocendi” no configura un veritable element subjectiu de l’injust típic, caracteritzat per una específica intenció de danyar, com venia exigint la Jurisprudència tradicional, bastant amb la presència d’un dol genèric.
3) Un objecte material de l’acció típica que el constitueix la cosa o propietat aliena, sent el concepte aliè un element normatiu de la mena de naturalesa jurídic-civil, caracteritzat per dues notes negatives: tractar-se d’una cosa que no sigui pròpia del subjecte actiu i que, al mateix temps, no sigui susceptible de ser adquirida per ocupació.
- Sentència de l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife núm. 78/2018, de 19 de març:
El delicte de danys requereix la concurrència dels següents elements típics:
1) Que es causi un mal.
2) Que ho sigui en propietat aliena.
3) L’element subjectiu d’intenció de danyar.
4) Que el mal causat excedeixi de 400 euros, entenent-se per mal l’alteració física de la cosa, ocasionant, així, un menyscapte patrimonial a l’amo d’aquesta.
