- Sentència del Tribunal Suprem (Sala penal) núm. 717/2014, de 29 de gener:
El tipus penal de la conducció temerària de l’article 381.1 del Codi Penal, conducció amb temeritat manifesta posant en perill concret la vida i amb manifest menyspreu a la vida , requereix que l’autor condueixi temeràriament, això és, amb inobservança absoluta de les regles de trànsit elementals, havent de ser manifesta, això és, patent per a tercers.
Com a conseqüència d’aquesta conducta, s’ha de posar en concret perill la vida de terceres persones; perill concret de persones indeterminades perquè es tracta d’un delicte contra la seguretat del trànsit.
Els elements d’aquest delicte, són, per tant, els següents:
1) La conducció d’un ciclomotor o vehicle de motor amb temeritat manifesta, és a dir, amb una notòria i anormal desatenció a les normes reguladores del trànsit, en clau de menyspreu a tals normes.
2) Que tal acció suposi un concret perill per a la vida o integritat dels altres usuaris de la via. Per tant, la simple conducció temerària creadora d’un risc abstracte no seria suficient per a l’execució del tipus, encara que sí que ho seria en la modalitat prevista en el paràgraf 2 de l’article 381 del Codi Penal.
3) A més, el manifest menyspreu per la vida dels altres.
Finalment, recordar que s’està en presència d’un delicte que només admet la seva execució dolosa, i no imprudent. I, per això, el dol de l’autor ha d’abastar els dos elements del tipus: la manera de conduir temerari i el perill concret per als altres usuaris de la via, dol que no desapareix ni es neutralitza per la concurrència d’altres mòbils, com el de fugir de la persecució de la policia.
Ens interessa destacar, per la importància per al cas d’aquesta cassació, l’element del perill per a tercers usuaris de la via pública, la qual cosa no és sinó conseqüència del requisit de l’acte de la circulació.
Encara que el delicte sigui de perill concret, els destinataris de l’acció perillosa són tercers indeterminats per a l’autor del fet delictiu, perquè l’acció no va dirigida només contra els ocupants del vehicle, sinó que es dirigeix a posar en perill una circulació de per si mateix perillosa.
D’aquesta manera, si la conducta es dirigeix contra persones determinades a les quals es vol posar en perill, assumint la materialització del risc en un resultat concret, que es persegueix o que una vegada advertit es contínua en l’agressió al bé jurídic, la conducta no pot ser subsumida en el delicte contra la seguretat del trànsit, sinó en el de resultat, en atemptar-se contra la vida i la indemnitat de les persones concretes i determinades, contra les quals es dirigeix concretament en el delicte d’homicidi.
