- Sentència de l’Audiència Provincial de Burgos núm. 340/2017, de 25 d’octubre:
Les manifestacions efectuades pel Mèdic Forense compareixent al plenari manquen d’aptitud com per a enervar els efectes del dret a la presumpció d’innocència contemplat en l’article 24 de la Constitució, atès que no va participar en els moments immediats a l’accident, sinó que ho va fer com a conseqüència de la prova anticipada sol·licitada per la defensa, la qual cosa redunda en la certesa que les seves manifestacions en el plenari es basen en meres hipòtesis i conjectures genèriques que no poden ser aplicades contra el reu, per versar-ho així aquest precepte.
Per la seva transcendència per al judici cognoscitiu que es predica en aquesta alçada, ha de ressaltar-se que l’examen complementari de facultatiu apareix expressament previst en l’article 28 del Reglament General de Circulació (Reial decret 1.428/03 de 21 de Novembre ), pel qual s’aprova el Reglament General de Circulació per a l’aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, aprovat per el Reial decret legislatiu 339/90 de 2 de Març, en disposar que:
“1.- Les proves per a la detecció d’estupefaents, psicotròpics, estimulants o altres substàncies anàlogues, així com les persones obligades a la seva realització, s’ajustaran al que es disposa en els paràgrafs següents:
Les proves consistiran normalment en el reconeixement mèdic de la persona obligada i en les anàlisis clíniques que el mèdic forense o un altre titular experimentat, o personal facultatiu del centre sanitari o institut mèdic al qual sigui traslladada aquella, estimin més adequats.
A petició de l’interessat o per ordre de l’autoritat judicial, es podran repetir les proves a l’efecte de contrast, que podran consistir en anàlisi de sang, orina o altres anàlegs (article 12.2, paràgraf segon, in fine, del text articulat)”.
És a dir, el precepte exigeix no sols l’anàlisi clínica, sinó, també, el reconeixement mèdic, la qual cosa ens impedeix conèixer l’estat psicofísic en el qual es trobava el conductor en el moment de produir-se l’accident.
D’altra banda, s’hauria fet necessari que hagués comparegut al Judici el responsable del Laboratori que va emetre l’informe, almenys, i mancant la immediació necessària del reconeixement mèdic després de la col·lisió, a l’efecte de poder sotmetre a contradicció el resultat de l’anàlisi de saliva i poder ser interrogat sobre la quantia dels metabòlits oposats, antiguitat del consum i estat en general del sotmès a l’examen.
