- Sentència del Tribunal Suprem (Sala Penal) núm. 280/2006, de 2 de març:
Els requisits de la cancel·lació vénen en l’article 136 del mateix Codi, en el qual s’assenyalen uns terminis en funció de la mena de pena imposada, i es determina que es comptaran des de l’endemà a aquell en què quedés extingida l’establerta en la sentència (Cf. STS de 31-1-2005, núm. 92/2005).
D’això s’infereix –com apunta el Ministeri Fiscal– que no procedeix tenir en compte com a paràmetre per a determinar el dies de l’extinció, l’extensió de la pena única resultant segons l’acte de refundició, sinó només i exclusivament l’extensió de les penes refoses, tal com han vingut establertes en les respectives sentències en què han estat imposades.
Conseqüentment, tractant-se de dues penes menys greus, conforme a l’art. 136.2° CP serà aplicable el termini de tres anys sense delinquir, previst per a la cancel·lació dels antecedents, que ha de tenir-se per transcorregut en la data d’execució dels fets d’actuacions, que va tenir lloc en 25-5-04.
