- Consulta de la Fiscalia General de l’Estat núm. 2/2003, de 18 de desembre:
A l’hora de la determinació del contingut essencial d’aquest dret fonamental en el supòsit de detenció en primeres diligències policials, el Tribunal Constitucional declara que la finalitat d’aquesta assistència consisteix a «assegurar, amb la seva presència personal, que els drets constitucionals del detingut siguin respectades, que no sofreixi coacció o tracte incompatible amb la seva dignitat i llibertat de declaració i que tindrà el degut assessorament tècnic sobre la conducta a observar en els interrogatoris, inclosa la de guardar silenci, així com sobre el seu dret a comprovar, una vegada realitzats i conclosos amb la presència activa del Lletrat, la fidelitat del transcrit en l’acta de declaració que se li presenta a la signatura»,
El Tribunal Suprem precisa que la funció del Lletrat en aquest àmbit és la de ser «garant de la integritat física del detingut, i d’evitar l’autoinculpació per ignorància dels drets que li assisteixen».
A l’hora de concretar l’extensió de l’assistència lletrada al detingut, ha de partir-se, com a principi general, que la garantia de la llibertat personal que subjeu a l’art. 17.3 CE «no aconsegueix imposar l’assistència lletrada en els termes, i amb la intensitat propis d’un procés en curs» (STC 252/1994, de 19 setembre).
Seguint aquestes pautes i de l’examen de la jurisprudència del Tribunal Suprem, pot concloure’s que l’assistència del Lletrat no és exigible en els següents actes processals:
1) En les declaracions d’uns altres coinvestigats als quals no assisteix professionalment.
2) Declaracions dels testimonis.
3) Actes d’imputació a tercers per part del detingut.
4) Exploració radiològica del detingut.
5) Prova d’alcoholèmia.
6) Quan es tracta «ab initio» del reconeixement fotogràfic d’un possible delinqüent que encara no ha estat concretat en la seva identitat.
7) En el registre practicat en el domicili de l’acusat quan encara no se li imputa cap delicte.
