- Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid núm. 266/2019, de 29 de març:
El delicte d’assetjament laboral, també denominat “assetjament psicològic”, apareix tipificat en el Codi Penal després de reforma duta a terme en el mateix per la Llei orgànica 5/2010 de 22 de juny, i ha de ser entès com a fustigació psicològica en el marc de qualsevol relació laboral o funcionarial que humiliï al que el sofreix, imposant situacions de greu ofensa a la dignitat.
Suposa, per tant, un tracte hostil o vexatori al qual és sotmesa una persona en l’àmbit laboral de manera sistemàtica. Es tracta d’una greu situació de violència psicològica, recurrent i sostinguda en el temps, que provoca en qui el sofreix problemes psicològics i professionals.
Requereix aquest tipus penal que la conducta constitueixi un tracte degradant, perquè es constitueix com una modalitat específica d’atemptat contra la integritat moral, sent característica de la seva realització el caràcter sistemàtic i prolongat en el temps que determina un clima d’hostilitat i humiliació cap al treballador per qui ocupa una posició de superioritat de la qual abusa. Es tracta, perquè de generar en la víctima un estat de desassossec mitjançant la fustigació psicològica que humilia a la mateixa constituint una ofensa a la dignitat.
Per tant, l’element que procura substantivitat i autonomia a l’assetjament laboral enfront del comportament tipificat en el article 173 del Codi Penal abans esmentat, radica en l’existència de reiteració dels actes d’assetjament la realitat del qual per separat no constitueixi un tracte degradant, ni que fins i tot siguin en si mateixos hostils o humiliants si no s’emmarquen en un context de realització sistemàtica i prolongada en el temps.
