Apropiació indeguda

Abogados Penalistas en Barcelona

  • Sentència de l’Audiència Provincial de Badajoz núm. 130/2018, de 23 juliol:

Els elements definidors del delicte, són els següents:

1) Que el subjecte actiu es trobi en possessió legítima dels diners o efectes, o qualsevol altra classe de cosa moble.

2) El subjecte passiu serà l’amo o titular d’aquests que voluntàriament va accedir o va autoritzar perquè el primer els percebés, si bé amb la provisionalitat o temporalitat determinada per la relació o concerto base que mediés entre tots dos.

3) Quant al títol determinant de la primigènia possessió o tinença, amb clar signe de “numerus apertus”, es ve estimant com a propi qualsevol acte o negoci jurídic que origini el lliurament al subjecte actiu de l’objecte en qüestió i del qual es derivi l’obligació de la seva posada a disposició o devolució a l’últim i veritable destinatari d’aquell, enumerant-se, a títol d’exemple, i com supòsits més habituals, el dipòsit, mandat, comissió, mediació o corretatge, administració, comodat, arrendament d’obres o serveis, o qualsevol altre que, transmetent legítimament la possessió de les coses, no tingui virtut traslativa de la propietat, quedant arracada l’obligació de fer-les arribar a un tercer, o de reintegrar-les o restituir-les en el seu moment al pristí posseïdor que interinament es va desprendre d’elles.

4) L’acció ve determinada per l’aprofitament abusiu per part de l’agent de la confiança latent en l’acte negociador base, consistent en què, albirant les oportunitats i facilitats derivades de la tinença de les coses i objectes i, alhora, traint la lleialtat i conculcant les obligacions efluents de la relació jurídica generadora, perverteix i canvia la possessió originària, lligada a finalitats predeterminades, en propietat obertament antijurídica, hostilment lesiva per a qui esperava el lliurament o el reintegrament; o, almenys, assumint facultats de disposició que només a l’amo competeixen, incorporant les coses al seu patrimoni, disposant d’elles en pròpia utilitat, distraient-les del seu pactat o natural destinació o negant haver-les rebut, tot això deduït inequívocament de la conducta observada per l’autor, reveladora diàfanament de l’objectiu finalista perseguit.

5) Un doble resultat d’enriquiment respecte del subjecte actiu, i d’empobriment o perjudici patrimonial de l’agraviat, és a dir, del titular últim dels diners, efectes o cases mobles apropiats.

6) Un ànim de lucre, presidint i impulsant tota l’actuació de l’individu i que, segons Jurisprudència reiterada, pot consistir en qualsevol avantatge, utilitat o benefici, fins i tot de finalitat merament contemplativa o d’ulterior beneficència o liberalitat.

Ha de ressaltar-se la presència en el delicte que ens ocupa de dues fases o etapes perfectament diferenciades, suposant la primera una situació inicial lícita, ordinàriament d’origen contractual, que la possessió dels mobles té lloc en el marc de la legalitat, i obrint-se la segona, present ja el dol específic d’apropiació, disposició o distracció, amb l’activitat pròpiament delictiva de l’agent encaminada a l’assoliment de tals finalitats, abusant de la tinença material de la cosa i de la confiança en ell dipositada.

Tornar a àrees

He llegit i accepto els avisos legals i política de privacitat.