Apropiació i revelació de secrets d’empresa

Abogados Penalistas en Barcelona

  • Sentència del Tribunal Suprem (Sala Penal) núm. 285/2008, de 12 de maig:

L’element nuclear d’aquest delicte -com també del previst en l’art. 278 CP – és el “secret d’empresa”.

No defineix el Codi Penal què hem d’entendre per tal, segurament per tractar-se d’un concepte dinàmic, i que no consisteix en un “numerus clausus”. Per això, haurem d’anar a una concepció funcional-pràctica, havent de considerar secrets d’empresa els propis de l’activitat empresarial que, de ser coneguts contra la voluntat de l’empresa, poden afectar la seva capacitat competitiva. Així seran notes característiques:

1) La confidencialitat (perquè es vol mantenir baix reserva).

2) L’exclusivitat (com a propi d’una empresa).

3) El valor econòmic (avantatge o rendibilitat econòmica).

4) La licitud (l’activitat ha de ser legal per a la seva protecció).

El seu fonament es troba en la lleialtat que han de guardar els qui coneguin el secret per la seva relació legal o contractual amb l’empresa, ja que el bé específicament tutelat consistirà en la competència lleial entre les empreses.

I el seu contingut sol entendre’s integrat pels secrets de naturalesa tècnic industrial (objecte o gir d’empresa); els d’ordre comercial (com a clientela, o màrqueting) i els organitzatius (com les qüestions laborals, de funcionament i plans de l’empresa).

La seva materialització pot produir-se en tot gènere de suport, tant paper com electrònic, i tant en original com còpia, i encara per comunicació verbal. I cal incloure tant xifres, com a llistats, partides comptables, organigrames, plans, memorandums interns, etc.

Quant a la durada temporal de l’obligació de guardar secret, s’haurà d’estar a la font del deure de reserva, això és, a la norma o al contracte, segons els casos.

El  Reial decret legislatiu 1/95, de 24 de març, que va aprovar el text refós de l’Estatut dels Treballadors, disposa en el seu art. 5 que són deures laborals del treballador:

d) No concórrer amb l’activitat de l’empresa en els termes fixats en aquesta Llei; precisant l’art. 21.2 que el pacte de no competència per a després d’extingit el contracte de treball, que no podrà tenir una durada superior a dos anys per als tècnics i de sis mesos per als altres treballadors, només serà vàlid si concorren els requisits següents: a) Que l’empresari tingui un efectiu interès industrial o comercial en això, i b) Que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada.

D’altra banda, la vulneració del secret d’empresa suposa un comportament deslleial previst en la  Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial.

Així, el seu article 13 assenyala que: “1. Es considera deslleial la divulgació o explotació, sense autorització del seu titular, de secrets industrials o de qualsevol altra espècie de secrets empresarials als quals s’hagi tingut accés legítimament, però amb deure de reserva, o il·legítimament”.

De manera que, segons l’art. 18 del mateix text, “contra l’acte de competència deslleial podran exercitar-se les següents accions:

1a) Acció declarativa de la deslleialtat de l’acte, si la pertorbació creada pel mateix subsisteix.

2a) Acció de cessació de l’acte, o de prohibició d’aquest, si encara no s’ha posat en pràctica.

3a) Acció de remoció dels efectes produïts per l’acte.

4a) Acció de rectificació de les informacions enganyoses, incorrectes o falses.

5a) Acció de rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats per l’acte, si ha intervingut dol o culpa de l’agent. El rescabalament podrà incloure la publicació de la sentència.

6a) Acció d’enriquiment injust, que només procedirà quan l’acte lesioni una posició jurídica emparada per un dret d’exclusiva o una altra d’anàleg contingut econòmic.

Precisant el seu article 22 que “Els processos en matèria de competència deslleial es tramitaran conformement al que es disposa en la Llei d’Enjudiciament Civil per al judici ordinari”.

Per tant, sense perjudici de tals accions que es poden exercir davant la jurisdicció civil, el càstig penal està previst per a tots els que entren en contacte amb els secrets de l’empresa, i falten a la seva obligació de reserva i lleialtat.

La responsabilitat penal abasta, doncs, als qui se’ls exigeix expressament (administradors, «ex» art. 127.2  LSA  i 61.2  LRL, a la resta d’empleats de l’empresa que coneguin per raó de les seves funcions tals secrets, a treballadors d’altres empreses que es relacionin amb la titular dels secrets (de seguretat, proveïdores, etc.), i als tercers que els hagin conegut a causa de raons legals (com, per exemple, funcionaris). I com a “delicte especial propi” només poden cometre-ho el cercle de persones indicades, responent, si escau, el “extraneus” com a cooperador (inductor, cooperador necessari, còmplice), segons en quin hagi consistit la seva participació.

Tornar a àrees

He llegit i accepto els avisos legals i política de privacitat.