- Sentència de l’Audiència Provincial de Balears núm. 271/2018, de 26 de juny:
El delicte d’acusació i denúncia falsa, és un delicte dels denominats pluriofensius, és a dir, d’aquells que protegeixen al mateix temps diversos béns jurídics, la correcta actuació, el bon fer de l’Administració de Justícia, d’una banda, i l’honor de la persona efectuada, per un altre, béns que es vulneren amb la denúncia o acusació falsa.
El verb en què consisteix l’acció és el d’imputar, és a dir, atribuir a un altre una acció, en aquest supòsit un delicte, havent-se de significar que aquesta imputació ha de ser falsa, és a dir, contrària a la veritat, la qual cosa ens condueix al seu torn a un altre problema molt important, com és el de determinar a quina veritat es refereix la Llei, si a la veritat objectiva -comparar el que és amb el que es diu que és en la denúncia o acusació- o a la subjectiva, és a dir, la qual cosa el denunciant o acusador entenia raonablement que era.
La Jurisprudència del Tribunal Suprem ha exigit, en aquest sentit, com a element subjectiu del tipus, la intenció de faltar a la veritat, la qual cosa, com sempre que es fa referència a l’ànim en el dret penal o en qualsevol altre sector de l’Ordenament jurídic sancionador ha de concloure’s de les circumstàncies concurrents.
Aquest delicte exigeix per a la seva comissió la presència dels elements objectius i subjectius següents:
1) Una imputació en forma d’acusació o denúncia contra una persona, relatant fets concrets i contra persona determinada.
2) Que tals fets constituirien, de ser certs, un delicte.
3) La imputació ha de ser falsa.
4) Que s’efectuï davant un funcionari judicial o administratiu que per raó del seu càrrec ha de procedir al seu esbrinament i càstig.
5) Com a element subjectiu del tipus, la consciència de la falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat.
