- Sentència del Tribunal Suprem (Sala Penal) núm. 1233/2002, de 29 de juliol:
En referència al tipus penal de l’art. 316, es tracta d’un tipus penal d’estructura omissiva, o més pròpiament d’infracció d’un deure, que protegeix la seguretat en el treball entès com l’absència de riscos per a la vida i la salut del treballador dimanant de les condicions materials de la prestació del treball, ben jurídic autònom i per tant independent de l’efectiva lesió que en tot cas mereixeria qualificació independent, en el qual el subjecte actiu, els legalment obligats, ocupen una posició semblant a la de garant, i sobre aquest tema hem de recordar que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals –Llei 31/1995 de 8 de novembre– en el seu art. 14.2 imposa a l’empresari un deure de protecció enfront dels treballadors per a garantir la seva seguretat i la salut en tots els aspectes relacionats amb el treball en termes inequívocs «l’empresari haurà de garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei» «l’empresari realitzarà la prevenció dels riscos laborals mitjançant l’adopció de quantes mesures».
Resulta incontestable que els empresaris o titulars de l’empresa són els possibles subjectes actius del delicte, però no sols ells, sinó, també, des d’una perspectiva penal, els administradors i encarregats del servei als quals es refereix l’art. 318 del CP. Finalment, l’element normatiu del tipus es refereix a «la infracció de les normes de prevenció de riscos laborals», la qual cosa permet qualificar el delicte com a tipus penal en blanc –en aquest sentit STS núm. 1360/1998 de 12 de novembre– de manera que és la infracció de la normativa laboral la que completa el tipus, ben entès que no bastaria qualsevol infracció administrativa per a donar vida al tipus penal, perquè aquesta exigeix en adequat nexe de causalitat que la norma de seguretat infringida ha de posar en «perill greu la seva vida, salut o integritat física», la qual cosa ens envia a infraccions greus de la normativa laboral que portin amb si tal creació de greu risc.
Una altra concepció en la línia de bastar per a la integració del tipus penal qualsevol infracció de normes de seguretat estendria indegudament la resposta penal a nivells incompatibles amb el principi de mínima intervenció i de seguretat jurídica.
En definitiva, podem concloure que la integració del tipus penal amb la normativa de la prevenció de riscos laborals només ha de ser en relació amb la infracció dels més greus preceptes l’omissió dels quals és capaç de generar aquell greu perill.
S’està, en conseqüència, davant una infracció d’una norma de seguretat que s’ha reconvertit en tipus penal per la major lesivitat que aquella infracció comporta per al bé jurídic de la vida, salut o integritat del col·lectiu de treballadors.
