ABOGADOS ALCOHOLEMIA BARCELONA
INTERPENAL es un despacho de abogados en Barcelona experto en delitos de alcoholemia.
EL DELITO DE ALCOHOLEMIA
El delito de alcoholemia está regulado en el artículo 379.2 del Código Penal.
Según lo dispuesto en el citado precepto, será castigado con las penas previstas en el artículo 379.1 del Código Penal el que condujere un vehículo de motor o ciclomotor bajo la influencia de bebidas alcohólicas.
Asimismo, será castigado, en todo caso, el que conduzca con una tasa de alcohol en aire espirado superior a 0,60 miligramos por litro o con una tasa de alcohol en sangre superior a 1,2 gramos por litro.
JURISPRUDENCIA SOBRE EL DELITO DE ALCOHOLEMIA
- Sentència de l’Audiència Provincial de Girona núm. 682/2002, de 14 d’octubre:
A la vista la literalitat de l’article 379.2 del Codi Penal, i de conformitat amb la doctrina del Tribunal Constitucional i la jurisprudència del Tribunal Suprem, per a poder aplicar el tipus penal és necessari acreditar els següents elements:
1) Que l’acusat, en el moment dels fets, conduís un vehicle de motor.
2) Que l’acusat hagués ingerit drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques.
3) Que la ingesta d’aquestes substàncies hagi influït en les seves facultats psíquiques i físiques, en relació amb els seus nivells de percepció i reacció.
4) Que la concreta conducta de l’acusat hagi significat un indubtable risc per als béns jurídics protegits (en la vida, la integritat física de les persones, la seguretat del trànsit).
La prova d’alcoholèmia, encara sent de les mes importants a proporcionar la dada objectiva del grau d’alcohol que porta l’acusat, no és imprescindible per a acreditar la concurrència dels seus elements, sent doctrina reiterada del Tribunal Constitucional que la prova d’alcoholèmia, si bé constitueix el mitjà més idoni per a determinar una concreta concentració d’alcohol, no és l’única prova que pot produir la condemna, ni resulta, per tant, imprescindible, servint a aquest efecte altres tals com la declaració del propi acusat, la dels testimonis i les circumstàncies que van envoltar la conducció.
- Sentència de l’Audiència Provincial de Burgos núm. 340/2017, de 25 d’octubre:
El delicte previst en el article 379.2 del Codi Penal requereix la concurrència dels següents elements:
1) El consum de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques per ingestió, inhalació, injecció, fricció, entre altres mitjans.
2) La conducció d’un vehicle a motor o ciclomotor, mitjançant el domini dels mecanismes de direcció i el desplaçament mínim a impulsos del motor d’aquest.
3) La influència del consum de les drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques en les facultats psicofísiques del conductor, element normatiu que requereix una constatació judicial que sobre el mateix deixin sentir els seus efectes les esmentades substàncies. Això ocorrerà quan existeixi una alteració de les facultats psicofísiques de percepció, autocontrol i reacció, bàsicament originat pel consum de les drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques.
4) La creació d’un risc o perill per a la seguretat del trànsit, que constitueix un bé jurídic intermedi.
Per tant, a través de la tutela de les condicions en les quals es desenvolupa el trànsit viari s’obté una protecció mediata de béns jurídics individuals tan importants com la vida, la integritat corporal i la salut de les persones.
En concret, l’article 379 constitueix un delicte de perill abstracte en el qual s’incrimina una acció perillosa.
No es precisa, per tant, l’existència d’un risc específic per al bé jurídic protegit (hipòtesi de delicte concret), ni la idoneïtat de l’acció desplegada per a posar el perill el bé jurídic protegit (hipòtesi de delicte hipotètic).
És suficient, però també necessari, que es verifiqui la perillositat de l’acció, situació present quan s’acredita una influència en les facultats psicofísiques necessàries per a la conducció.
